L'Oli de salmó, amb els seus valuosos àcids grassos omega-3 te molts beneficis per als Gossos. És bo per gairebé qualsevol part del seu organisme, des del seu pelatge i pell, articulacions o la  salut dels òrgans interns, fins el desenvolupament del cervell. Els àcids grassos Omega-3 es troben en la majoria de carns i particularment de forma important en la de salmó i d'altres peixos d'aigua freda. No obstant aixó, la carn d'animals alimentats amb gra, que forma la major part de la porció de la dieta d'alguns Gossos alimentats amb pinsos industrials (no naturals), és molt més baixa en àcids grassos  que la d'animals alimentats amb pastura de forma natural. En essència, aquests nutrients són una part important i natural d'una bona dieta per això, és bo afegir aquest suplement a la seva dieta habitual.
* Beneficis: L'oli de salmó lubrica la pell i ajuda a mantenir un pelatge llustrós i saludable, i unes dents i ungles fortes i sanes. També és bo per a les seves articulacions ajudant a retrasar el desenvolupament de l'artritis, i com en els humans, aquests tipus d'àcids grassos també son beneficiosos per al seu cor.
*Beneficis de l'Oli de salmó per als cadells : Diversos estudis publicats en revistes de prestigi internacional han afirmat que l'àcid docosahexaeonic (DHA), en els olis de peix ajuda a promoure un millor desenvolupament del cervell en els cadells.
*L'Oli de salmó per als problemes de salut : Un dels beneficis més importants de l'Oli de salmó per algunes malalties és la seva propietat anti-inflamatória per a Gossos artrítics. També és molt recomanable per a Gossos amb problemes a la pell com les al.lèrgies i d'altres afeccions que es curen millor ingerint l'Oli de salmó. Les infeccions, traumatismes o ferides a la pell també són d'altres patologies que curen més rápidament si afegim aquests àcids grassos a la dieta del nostre Gos.Finalment, també comentar que és molt beneficios per l'organisme i les defenses de l'animal en procesos post-operatoris.
*L'Oli de salmó sempre s'administra per via oral. Els Gossos metabolitzen els greixos de l'oli d'una forma força diferent als humans, per tant afegir oli de salmó a la dieta del seu Gos no el fará engreixar, sinó que li estarà donant un suplement nutricional molt saludable.

 Tots sabem que òbviament els Gossos no tenen les mateixes capacitats visuals que nosaltres els humans, però dir que un Gos veu en blanc i negre és una afirmació considerablement allunyada de la realitat. Els Gossos no veuen en blanc i negre, ells poden distingir els colors, però no de la mateixa manera a la que ho fem nosaltres. Per exemple, el Gossos tenen la possibilitat de diferenciar entre un to blau i un de groc, però no poden fer-ho entre un to vermell i un ataronjat.
La qüestio rau en l'espectre de colors amb el què tots els èssers compten i aquest depèn de les cèl.lules receptores de llum que es posseeixen. Aquestes cèl.lules estan ubicades a la retina de tots els vertebrats. Mentre que nosaltres posseïm tres variants d'aquestes cèl.lules, els Gossos només en posseeixen dos.
En la següent imatge es poden apreciar els dos espectres : el dels humans i el dels Gossos.

              Com podem observar, hi ha colors com els de la gama dels verds o els vermells que són impeceptibles a l'ull caní, cosa que no passa amb l'ull humà. En el cas de les persones daltòniques, passa exactament el mateix ja que presenten les mateixes mancances en quant a cèl.lules receptores de llum. Així que bé podriem dir que els Gossos són daltònics. En resum, els Gossos no veuen en blanc i negre, si no que distingeixen menys colors que nosaltres.

 El nom científic de bigotis és "vibrissae", que significa reconèixer el més mínim moviment o vibració d'aire al seu voltant. Els bigotis dels Gats tenen 3 funcions:

* 1.- Navegació. Mai us heu preguntat com és que el vostre Gat gairabé mai ensopega amb res? L'arrel del bigoti esta situada ben enfonsada a la cara del Gat, en àrees de molt nervis i vasos sanguinis amb conexió immediata amb el cervell, això els fa extremadament sensitius a qualsevol canvi en l'ambient com per exemple, un simple moviment d'aire entre les cadires del menjador que per a nosaltres els humans seria impossible de detectar. Aquesta sensibilitat li permet moure's entre mobles i objectes sense cap problema. Un perfecte mecanisme de direcció.

*2.- Instrument de mesura. La longitud dels bigotis iguala a la mida del Gat creant una mesura perfecta. Així el Gat mesura l'obertura d'una porta, finestra, reixa,etc, per saber si pot passar o saltar sense problemes.També l'ajuden en el moment de caçar sobretot a la nit quant hi veuen menys,els bigotis esdevenen un sistemes de guies proveint informació sobre la mesura de la presa i aconseguir capturar-la i donar-li una mossegada letal sense problemes.

*3.-Indicador d'estat d'ànim. El Gat pot moure els seus bigotis en diferens direccions, cadascúna és un indicatiu del seu estat d'ànim.
                 - Bigotis estirats cap enrrera: Gat enfedat amd desitjos d'atacar.
                 - Bigotis cap avall i endevant: Gat relaxat i feliç
                 - Bigotis tensos cap endevant: Gat llest per caçar o agresiu.

I per últim recordar-vos que mai hem de retallar els bigotis a un Gat, un Gat sense bigotis o retallats té dificultats de moviment i problemes d'estabilitat, cosa que estressa i fa patir l'animal

                                               .

 Sovint, alhora d'adquirir un cadell ens fem una sèrie de preguntes que no sempre tenim clares...Des de Husse us donem resposta a algunes qüestions que esperem us siguin d'ajuda:

* Quant haig de potar-lo al veterinari?
  Si acabes d'adquirir-lo, és convenient que esperis dos o tres dies abans de portar-lo al veterinari, tret que li observis alguna cosa que no et sembli normal. Durant aquests dos o tres dies, podràs observar-lo i així poder contestar a algunes preguntes que segur que el teu veterinari et farà, com per exemple si vomita o no, si juga, si la femta és normal... Passat aquest periode de temps és convenient que el teu veterinari li faci una revisió i comenci a desparasitar-lo encara que no tingui el mes i mig, edad en la qual ja es podrà començar a vacunar si està en condicions bones de salut. És probable que préviament a la desparasitació el veterinari et recomani fer un anàlisi de femta en funció de la procedència, símptomes,etc, per assegurar-se quant li posi les vacunes que el seu sistema immune està centrat a desenvolupar la immunitat que correspongui i no es "despisti" lluitant contra paràsits.

* El puc banyar?
  Fins que el cadell no estigui totalment vacunat no és que no es pugi mullar, el que no ha de fer es refredar-se amb el perill d'emalaltir per no tenir que retrasar la vacunació, o en el cas que ja tingui alguna dosi posada, que aquesta no faci tot el seu efecte. Per tant, si has de banyar-lo, simplement hauràs d'anar en compte d'assecar-lo molt bé i que no sigui una hora en la qual després vagi a quedar-se dormit humit o en circumstàncies que afavoreixin que es refredi i utilitzar un xampú adequat per al cadell. 

* Quant pun començar a teure'l al carrer?
  El que pugui començar a surtir al carrer no és tant qüestió d'edat com d'immunitat. Per això, no has de treure'l fins que no hagi estat vacunat per no exposar-lo a malalties que puguin ser mortals.La immunitat en un cadell no s'aconsegueix amb una única dosi de vacuna, ja que el seu sistema immune és massa jove. Per això es millor que no contacti amb d'altres gossos, o amb les seves secrecions i/o excrecions fins que li hagin posat totes les dosis de la seva vacunació. D'altra banda, és important que segueixis un programa de desparasitació contra els paràsits interns més comuns, encara que prèviament se li hagi fet una anàlisi de femta per descartar que el cadell no tingui cap paràsit que no sigui comú per la seva edat, espècie, habitat..etc, i que calgui tractar de forma especial. Finalment, en ls mesos de primavera, estiu i tardor, ha de sortir protegit enfront de paràsits externs tant comuns com les puces, paparres o moquits, alguns transmisors de greus malalties. El teu veterinari t'indicarà segons el tipus de vida i la zona o zones geogràfiques per les quals es mogui el cadell quin son el paràsits externs als quals estarà mes exposat i per tant, qui son els antiparasitaris més adequats per al cadell.

* Que haig de donar-li de menjar?
   Existeixen pinsos comercial de molt bona qualitat, científicament provats que proporcionen al teu cadell una dieta completament equilibrada per a cada etapa de la seva vida, cosa pràcticament impossible d'aconseguir si menja sobres del nostre menjar o fins i tot quant cuinem per a ells. Aquests pinsos, a més, a causa de la seva textura afavoreixen que la seva boca es mantingui més sana retardantla formació i dipòsit de placa. No és convenient que tingui el menjar a lliure disposició, s'ha d'acostumar-lo a menjar a unes hores determinades i que siguin sempre les mateixes. Fins els quatre o cinc mesos es recomana que mengi tres cops al dia, passat aquest temps, amb dos serà suficient. Sempre que es faci un canvi en la seva alimentació, es important que es faci de manera gradual.

* Com educar-lo?
   Existeixen certes "normes" que el teu gos que el teu gos haurà d'apendre a respectar perquè la convivéncia amb ell no sigui un problema. És important que el que no vagis a permetre-li fer d'adult, no li deixis fer de cadell. Per exemple, si no dormirà al teu llit o no li permetras pujar al sofa quant sigui gran, no li deixis fer de cadell. Quant jugui, haurà de fer-ho sense fer-te mal, cosa que aconseguiràs renyant-lo o donant-li un lleuger copet en el musell cada vegada que mossegui o apreti massa jugant. Per descomptat que si ho fa "seriosament", hauràs de renyar-lo amb fermesa de manera que entengui que no ha de tornar a fer-ho mai. No es tracta de fer-li mal!!, si no de actuar amb fermesa. Aquestes son unes normes molt bàsiques però per a possibles problemes de convivència però per a qualsevol problema de conducta o per a una educació óptima et recomanem que us poseu en contacte amb un professional.

Per Marta de l'Erro/Veterinària. 


 

 Per al Gos i el Gat, la boca és molt més important que per a nosaltres. Amb ella juguen, es defensen, traslladen objectes, joguines...i per descomptat s'alimenten. L'estat de la seva boca està íntimament lligat a la seva qualitat de vida i per tant, és molt important que la conservin en bon estat.
 Existeixen races amb major predisposició que altres a patir problemes a la boca, per exemple els Yorkshires, Caniches..i en general les races petites tenen major predisposició que les races grans. Això unit al fet que en molt casos mengen aliments tous, la qual cosa afavoreix la formació de placa, fa que haguem de vigilar molt de prop l'estat de la seva boca. Les neteges bucals seran més freqüents i acostumar-los des de petits al raspall de dents en qualsevol de les variants dissenyades per a ells, seran de vital importància.
 Un altre dels problemes més freqüents que es presenten a la boca dels gossos de determinades races és el no eliminar les dents decídues o "de llet"  un cop ja han sortit totes les peces definitives. Això els pot crear problemes de deformació a la boca, major acumulació de placa i fins i tot en alguns casos dolor produït per ferides en lavis i genives.
 Un Gos o Gat amb infecció i inflamació a la boca per formació de placa, sentirà dolor, menjarà menys, i mastegarà pitjor, per tant li costarà més digerir els aliments consumits amb més possibles problemes digestius. També presentarà major predisposició a patir infeccions de vies respiratòries i fins i tot problemes més greus com les endocarditis produïdes per l'alliberament dels bacteris de la boca que poden migrar i instal.lar-se a les vàlvules del cor.
 Un cop s'ha format la placa sobre les dents i genives, només es pot eliminar trencan-les amb un aparell d'ultrasons.
 És totalment fals que per netejar sovint la seva boca els hi caiguin les dents, el que passa és que hi ha animals en els que el problema ha arribat a un punt que la quantitat de tosca (sarro) i conseqüentment la retracció de la geniva fan que algunes dents estiguin subjectes exclusivament per la placa , i en treure la placa, la dent es queda sense subjecció. En qualsevol cas, aquestes dents caurien igualment amb poc temps.
 Hi Ha pastes, esprais i solucions bucals específiques per a Gossos i Gats, que utilitzades habitualment disminueixen molt la freqüència amb la que l'animal necessita anar al veterinari a una neteja de boca.
 Referent a l'alimentació, els animals que mengen menjar sec en lloc de tou, tendeixen a acumular molta menys placa; a més , els pinsos d'alta qualitat contenen els nutrients necessaris  per a mantenir unes dents i genives sanes. També és útil obsequiar amb joguines i galetes dissenyades especialment per al bon manteniment de la salut bucal. En el cas dels pinsos, es molt recomanable utilitzar productes que la seva textura faci que la bola de pinso no es trenqui fins que la dent no estigui totalment introduïda dins.
 En definitiva el més important és trobar el mètode més còmode i factible per a cada propietari i la seva mascota unit a la revisió periòdica per part del veterinari, el qual aconsellarà sobre la necessitat o no de canviar les mesures preventives i jutjarà en quin moment cal una neteja de boca.

 L'artrosi és una degeneració progressiva d'una articulació i estructures associades. Algunes races vénen predisposades de forma congènita i altres simplement la pateixen per factors externs no heretats. La displàsia de maluc és l'afecció hereditària més freqüent en races grosses i consisteix en l'encaix deficient entre el cap del fèmur i l'acetàbul de l'os del maluc.

 Entre els factors congènits hi ha els següents: 

 •La raça; el Pastor Alemany és la raça més afectada de displàsia de maluc congènita i pot afectar un 30% dels exemplars. L'artrosi és una patologia amb alta heretabilitat, és per això que els criadors descarten per a la reproducció els exemplars afectats. 
 •L'edat;  com més gran sigui un animal, major risc de patir artrosi i els seus símptomes. Els símptomes augmentaran en intensitat amb el progres en el temps de la malaltia.
 •La mida; els gossos més grans són els més propensos. Quant parlem de gossos de raça gegant ens referim a races com Mastí Espanyol, Dogo Alemany, Husky Siberià, Rottweiler, etc.

 Entre els factors externs hi ha els següents:

 •L'alimentació: que és perjudicial tan com per l'excés com per el defecte.
 •L'excés d'exercici en el cadell; excessos saltant, excessiva càrrega física, excés de suplements de calci o vitamina c. 
 •L'espai de trànsit durant el creixement del cadell; tingueu cura de les superfícies relliscoses per on transita sovint el cadell.

 Recomanacions :
  
  •Portar una vida saludable amb exercici adaptat a l'edad, constitució i estat de forma del Gos.
  •Ús de condroprotectors en la dieta des de molt joves en races de Gossos grans, per afavorir un correcte desenvolupament i elasticitat de les estructures articulars.
  •Revisions periòdiques per part del veterinari de les estructures articulars en animals sospitosos i fins i tot control radiològic de les mateixes.
  •Anar al veterinari a la més mínima sospita i en qualsevol cas quant hi hagi una aparació sobtada o progresiva de coixesa.
  •Recórrer a antiinflamatoris quant hi hagi dolor i/o febre per mitigar els sípmtomes.
  •En última instància recórrer a l'especialista veterinari per intentar un abordatge quirúrgic definitiu.
 En la displàsia es produeixen un sèrie de canvis degeneratius en l'articulació coxofemoral mesurables mitjançant radiografia ventro-dorsal. A efectes pràctics, hi ha diferents graus de displàsia, que van des de grau A a grau E que es detecten mitjançant l'esmentada radiografia.
 La manifestació de la displàsia es percep amb els següents símptomes :
   •Reticència a caminar o córrer 
   •Pujar escales amb el típic sal de conill amb les dues potes juntes
   •Dolor a l'apertura de la pota cap a fora (moviment de micció)
   •Dolor i atròfia de la musculatura glútia i de la cuixa
   •Detecció d'espetec (test ortolani positiu) al moviment forçat de l'articulació
   •Curiosament de vegades no estan correlacionats els símptomes amb les lesions observades mitjançant proves
   
Finalment sempre hem e mirar per la qualitat de vida de l'animal evitar el seu patiment per tots els mitjans possibles.
 
 
  

 L'esterilització es una intervenció quirúrgica consisten en treure els òrgans reproductos, úter, i ovaris en les femelles i testicles en els mascles. És una cirugia que es realitza sota anestèsia general.
 Entre els beneficis que s'obtenen en esterilitzar femelles hi trobem : 

- La disminució de probabilitat de patir tumors de mama en un futur (disminueix fins un 90%)
- Evitar gestacions no desitjades, reduint així el nombre d'abandonaments d'animals i contagis de malalties
- Prevenir l'aparició d'embarassos psicològics o pseudogestacions així com d'altres malalties dels ovaris i l'úter.
- La desaparició del "zel" amb els efectes indesitjables sobre el comportament que em molt casos implica.
- Una major esperança de vida; segons "L'American Journal Of Veterinarian" , la longevitat d'un animal castrat augmenta en mascles en un 24% Gossos i un 36% Gats i en femelles augmenta un 20% en Gossos i un 40% en Gats.
- La reducció i fins i tot la desaparició del marcatge, principalment en els Gats.
- La disminució de les tendéncies a escapar-se a barallar-se,etc.
- Evitar futurs problemes de próstata.

Convé també aclarir algunes falses creences sobre el tema de l'esterilització:

- És fals que cal esperar que les gosses i gates hagin parit abans de ser esterelitzades.No hi ha cap evidència científica sobre que la gestació previngui cap patogia

- És fals que els embarassos psicològics siguin la consequència de no haber tingut cadells, com també ho és el que calgui esperar al primer "zel" per esterelitzar , si bé es cert,  que en ser menor la mida dels genitals (vulva, penis) serà el veterinari el que valori la conveniència d'esperar segons la raça i mida.
- Respecte a l'increment de la tendència a engreixar-se després de l'esterilització, avui en dia hi ha productes específics (Optimal Light) per animals esterilitzats i sempre cal tenir present la importància de l'exercicii el joc tant en animals esterilitzats com amb els que no.
 
*per Marta del Yerro/Veterinaria

 L'obesitat és probablement la patologia més freqüent en els nostres animals de companyia.De fet, es considera que un 44% dels gossos del món desenvolupat pateixen obesitat.
 Un diagnòstic primerenc ajudarà a evitar-la i allargarà la vida de la nostra mascota, però quant es considera que un animal està obès???...La resposta és molt simple, si el pes actual supera d'un 20% del pes ideal, el gos o gat pateix obesitat.
 No obstant això no sempre és fàcil determinar el pes ideal. És per això que els veterinaris reciorren a l'ICC (Índex de Condició Corporal) . S'Utilitzen diversos sistemes ICC per evaluar gossos i gats (per exemple, escales de 5,6,7 o 9). L'ideal es un ICC de 2.5-3 en una escala de 5.
 
Signes Visibles:
Gats: Costelles palpables, amb lleugera coberta de greix. S'observa cintura darrere de les costelles. Mínima acumulació de greix abdominal, ben proporcionat.

Gossos : Costelles fàcilment palpables recobertes d'una lleugera capa de greix. Forma de rellotge de sorra observat des de dalt, plec abdominal visible

 Com ja sabeu, els gats son curiosos per naturalesa, i aquesta eterna curiositat els porta moltes vegades a posar-se en problemes, fins i tot a posar en perill la seva salut. En el cas de les plantes, els gats tenen la necessitat de purgar-se per a digerir millor i el seu instint els porta moltes vegades a rossegar les que tenim a casa. Es per això que us donem en aquest post  el nom d'algunes de les plantes que cal tenir allunyades dels gats per evitar intoxicacions.

*Plantes amb toxicitat mitja-alta per als gats (però igual d'importants):

- Figuera
- Crisantem
- Primavera (de l'espècia prímula)
- Poinsettia (flor de nadal)
- "Manzanillo" (Hippomane mancinella)

* Plantes amb toxicitat alta  per als gats : 

- Lliri d'aigua
- Heura
- Orella d'elefant
- Baladre
- Au del paradís (la beina de les flors)
- Teix (taxus)
- Castanyer d'índies (la llavor)
- Hortensia
- Cirerer de l'espècie prunus (la llavor)
- Tabac indi
- Iris (l'arrel)
- Gessamí
- Llorer
- Vesc
- Préssec
- Ametller
- Espinac
- Verdolaga

 

 Els Gats sempre han tingut una estranya relació amb l'aigua; de fet, les llegendes més antigues precisen que des de sempre l'han odiat, tot i que és necessària per a les seves vides i les de qualsevol ésser viu del planeta. Mentre que els humans necessitem aigua per a sobreviure , els gats fan l'efecte que la necessiten menys , però res més lluny de la realitat.
Els veterinaris de HUSSE informen que no consumir aigua pot portar-los problemes de salut, com ara infeccions cròniques de la bufeta, insuficiència renal, o càlculs renals.
És per això que, com el obligar-los a beure aigua és considerat un cas perdut o força complicat, els especialistes recomanen intentar incentivar-los a beure amb abeuradors elèctrics que remouen l'aigua constantment o donar-los de beure directament de la aixeta, etc; i a més, vigiliar el consum de menjar , i donar especial importància al tipus de menjar que els hi donem.

Tenint en compte que els Gats tenen un indicador molt baix de set , i no com el dels humans en què salten les alarmes amb molta facilitat, hem de pendre altres mesures que els hidratin , emcara que no sigui bebent aigua. Com deiem doncs, si trobem que el nostre gat no està bebent aigua tenim que vigilar la seva nutrició. Per mantenir-los saludables hem de donar-los un menjar suau i amb un percentatge d'humitat alt.  Els aliments naturals enllaunats de Husse tenen un tant per cent d'humitat adecuat que els hi proporciona un òptima hidratació. A més, els l'alimentació humida de Husse es natural i conté ingredients acuradament seleccionats, per tant, a més de hidratar-los també aconseguirem alimentar-los bé i la seva salut ho agrairá, el seu pèl serà suau i brillant i l'estat general del gat sera adecuat.